Dijous, 9 De Abril De 2020

Ajuntament de Tarrés

C/ MONTSERRAT, 17, Tarrés - 25480
Telèfon: 973175620 Fax: 973175701

Turisme

RUTES A PEU I EN BTT

Foto

LA RUTA DE LA CALÇ, és un itinerari de 12,6 km per fer a peu, amb BTT, cavall i, alguns trams, en cotxe, amb sortida i arribada al nucli urbà de Tarrés però que transcorre pels boscos del terme municipal d'aquest poble. S'anomena Ruta de la Calç perquè el seu eix vertebrador és el conjunt de forns de calç existents al terme i, concretament, a la zona dels Plans. A més, és una ruta que ens permet gaudir de l'impressionant patrimoni natural que són els Plans de Tarrés així com del paisatge rural com a testimoni de la petjada humana en el territori.

Què és un forn de calç?
És una construcció/excavació de planta circular i forma cilíndrica excavada en sentit vertical originant una cavitat semblant a una olla. Aquests forns s'utilitzaven per obtindre calç: és un producte obtingut de la pedra calcària -molt abundant als Plans de Tarrés- a través d'un procés consistent en sotmetre aquesta pedra a unes temperatures properes als 1000º centígrads. Això s'aconseguia als forns de calç i el procés de cuita s'allargava unes 72 hores. El producte resultant s'anomenava calç viva, i tenia moltes aplicacions. Per exemple, en pols, s'utilitzava per desinfectar i per conservar alguns aliments. Barrejada amb aigua, s'anomenava calç amarada i s'emprava en la construcció, per fer l'argamassa, per ensulfatar a vinya o per pintar i encalcinar.

El recorregut que oferim pels boscos de Tarrés esdevé una ruta excepcional per diversos motius:

Primer, possiblement els Plans de Tarrés sigui la zona amb més concentració de forns de calç de Catalunya. A Tarrés hi ha 60 forns de calç inventariats, dels quals la ruta senyalitzada possibilita veure un total de 28 forns. Per tant, permet veure'n una àmplia tipologia constructiva, amb diàmetre i alçada variable. Hi ha forns que són totalment excavats al terra, com un pou, com per exemple el forn dels Assèguils del Joan del Roig; altres cavitats són parcialment excavades i en part construïdes. Alguns forns són excavats a la terra, d'altres a la roca, també al tapàs; alguns s'ubiquen en marges, la majoria al coster. En definitiva una tipologia, varietat i diferent grau de conservació i/o restauració que esdevé un atractiu més de la ruta. Els Plans de Tarrés són el conjunt arqueològic de forns de calç més important de Catalunya.

Segon, destaquem el caire divers i complementari perquè la ruta lliga el patrimoni cultural (forns de calç) amb el patrimoni natural (natura i recursos) i el paisatge rural (conreus, marges, cabanes de volta). En diversos punts de la Ruta de la Calç, veureu un seguit de planells explicatius per conèixer tots els elements lligats al medi: la geologia, la botànica, els recursos naturals -pedreres per exemple-, les construccions rurals, el paisatge agrari...

Tercer, pel que fa al marc geogràfic, els Plans és com un petit altiplà, fet que ens possibilita gaudir, durant el recorregut, de tres punts d'una impressionant vista panoràmica (els Costers Morers, el Pla del Cintet i la Punta de Vilobí): s'observa tota la Conca de Barberà, el Montsant, la serralada Prelitoral, la Plana de Lleida, les serralades Prepirinenques...

Quart, a nivell de vegetació destaquem l'obac de les Comes de Montgrat on trobem les condicions d'humitat que possibiliten un bosc ufanós, productor d'ombra i virosta eterogènia. El tipus de vegetació és completament diferent a la resta del terme municipal: aquí el mantell vegetal cobreix completament el terreny. Hi ha el reboll, i l'oma, rara arrel de Catalunya que aquí ens deixa algun rastre. El pi blanc i el pi roig s'eleven verticals i agraïts. El sotabosc, aquí és molt variat i humit.

Cinquè, per incidir encara més en la diversitat de la Ruta, en els darrers anys i fruit de l'impuls de les energies renovables, la zona s'ha vist afectada per la construcció del parc eòlic de la serra de Vilobí. El recorregut permet veure de prop aquests grans aerogeneradors -80 metres d'alçada- que s'han convertit en referents moderns del paisatge, entroncant passat i futur.

En resum, en fer el recorregut, veureu el caire divers de la Ruta, basada i estructurada entorn dels forns de calç, però localitzada en un marc geogràfic determinat, els Plans, caracteritzat per un alt valor natural, que oferia a la gent del territori uns recursos específics que, degudament explotats per l'home, han suposat la creació, al llarg dels segles, d'un paisatge rural definit.

Podeu veure el recorregut recomanat per fer a peu aquí, i per fer en bicicleta aqui.
 

ELS CAMINS DE L'AIGUA AL SECÀ

Foto

Els camins de l'aigua al secà, és una ruta circular i senyalitzada que transcorre pel terme de Tarrés i uneix diversos elements patrimonials privats i públics lligats a la pedra seca i l'aprofitament de l'aigua: basses, pous, cisternes, aljubs, fonts, safareigs...

Fins a mitjans segle XX, la gent del poble anava majoritàriament al camp a treballar amb animals. Per aquest motiu construïen aquests elements patrimonials amb el propòsit d'emmagatzemar l'aigua -que es recollia sobretot amb la pluja- i utilitzar-la per abeurar als animals (cavalls, mules, ases, gossos, etc) i per a ells mateixos durant les llargues jornades de treball. A més, on hi havia pous o aljubs generalment també hi havia prou aigua per regar i fer-hi hort.

Als anys 50 i 60 es van generalitzar dos fenòmens que van fer caure en desús o en l'abandó aquests elements de l'arquitectura popular: en primer lloc, la mecanització del camp, que ja no feia necessàries les basses o cisternes per abeurar els animals; en segon lloc, l'emigració cap a les ciutats, que suposà l'abandonament de molts camps de conreu, els quals quedaren erms. Tot plegat va comportar que, amb els anys, aquest ric patrimoni fet amb pedra seca caigués en l'oblit i, progressivament, s'anés deteriorant.

Aquesta ruta respon a la voluntat de restaurar aquests elements patrimonials, posar-los en valor i recuperar espais per l'ús de lleure de la gent, tant de propietat privada (però que restaran accessibles per a tothom), Com de propietat pública, corresponents a fonts públiques i antics camins de ferradura (per a pas d'animals) o carrerades per al pas de bestiar. Pels mateixos motius que s'ha explicat més amunt, aquests vials també van caure en desús i quedaren intransitables, motiu pel qual s'han hagut d'arranjar i s'han hagut de restaurar diversos marges de pedra seca, com ara els marges del camí de l'Hospital o Fontfreda.

El recorregut s'inclou, en part, dins l'espai natural protegit de la Vall de Vinaixa. Transcorre entremig de camps d'oliveres, de vinyes i d'ametllers, de camps de cereals en mosaic amb els boscos de pi blanc i alzina que proporcionen ombra abundant, travessa diversos fondals i valls i s'enfila fins al capdamunt de serres i altiplans que sobrepassen els 600 metres d'alçada.

És un itinerari 100% pedalable, amb pujades i baixades que pot realitzar-se en bicicleta tot terreny, a peu o a cavall. Té una distància total de 14,6 km. Tanmateix, hi ha una drecera que retalla el recorregut (8,9 km en total).

Desitgem que gaudiu de la ruta i descobriu, al llarg del recorregut, el ric patrimoni de pedra seca i aigua, trets distintius de la pagesia tarresana i garriguenca.

Podeu consultar la ruta sensera i descarregar el track aquí

La Ferreria Col·lecció d'eines de Cal Ferrer

Us trobeu a l'antic corral de cal París. Aquest espai, rehabilitat durant l'any 2019, recull el conjunt d'eines i d'elements que contenia la ferreria situada als baixos de cal Ferrer, on vivia Francisco Pujol Pelegrí, l'últim ferrer de Tarrés. En la darrera etapa de la seva vida el van cuidar els seus cunyats, Ramon i Teresa, i quan morí el 1982 els va deixar en herència la ferreria. Ramon no va voler desfer-se mai de cap de les eines i peces del taller, ja que el ferrer sempre li havia demanat que aquestes es quedessin al poble. Complint els seus desitjos, el conjunt es va donar a l'Ajuntament.

 

L'any 2010 Arnau Galí va fer l'inventari complet de tots els estris del ferrer. La col·lecció està formada per més d'un centenar de peces, de les quals destaquen:

 

  • El fornal: és el fogó utilitzat per escalfar metalls per tal de forjar-los. Generalment és una estructura de maó en la qual s'aviva el foc i al damunt shi col·loca la peça que cal fondre o forjar per tal que agafi la temperatura adequada. Disposa d'una xemeneia per on surt el fum fruit de cremar el combustible.

 

  • La manxa: és un dispositiu mecànic que té la funció de contenir aire per expulsar-lo en direcció al fornal. D'aquesta manera s'aporta aire al combustible -carbó-, seleva el nivell de combustió i així, la quantitat de calor, que permet la fosa o forja dels metalls que s'han de treballar.

 

  • L'enclusa: és on es dona forma als metalls calents colpejant-los. Forjar una enclusa no era fàcil; per això se signaven, fet que diferenciava els tallers i lany de creació. L'enclusa de cal Ferrer té tres inscripcions diferents al mateix costat: al centre hi posa AUBRY (correspon a la casa de fabricació, una marca francesa); a sota, la data de fabricació 1890, i a la dreta, el pes de l'enclusa, 110 kg.

 

  • El trepant de sobretaula: és una màquina de fer forats que s'utilitza per a perforar materials diversos. La màquina és accionada a partir d'una maneta; disposa d'un seguit d'engranatges acabats en un recipient que porta broques, i aquestes es poden canviar per fer forats de diferents gruixos.

 

  • El banc de treball: és una taula de fusta de superfície circular amb tres potes. En una de les potes hi ha fixat el cargol de banc, que subjecta i fixa les peces que cal treballar. Serveix per treballar la peça i dipositar-la a sobre.

 

  • La mola d'aigua: és un conjunt compost per una pedra circular inserida en una altra en forma de pica i un pedal per accionar la mola pròpiament. Serveix per esmolar les eines de tall que utilitza el ferrer.

 

A part d'aquests elements més grans, el conjunt està format per totes les eines necessàries per desenvolupar les feines pròpies del ferrer: les de forjar, que s'utilitzaven, un cop escalfat el ferro, per treballar-lo (com el mall); les de ferrar, que servien per canviar i ajustar les ferradures dels animals (com el botavant, les mordasses, el tallant o el desferrador); les de mesurar, que s'empraven per prendre mides de superfícies i gruixos (com la sentenella, el compàs, l'escaire o el peu de rei); les de subjectar, que servien per agafar la peça en calent i treballar-la (com les tenalles); les de foradar o tallar, que s'utilitzaven per tallar trossos de ferro o acer o foradar-los (com l'escarpa, la serra o les broques), i d'altres que protegien el ferrer mentre treballava (com el davantal o les ulleres).

 

Francisco Pujol va ser la tercera i darrera generació d'una família de forjadors. Era un pagès que dedicava part del temps de treball a fer de ferrer; molt destre en el ferratge d'animals, les seves bones mans feien que vinguessin a ferrar mules i matxos des d'altres pobles de l'entorn. També es dedicava a fer i reparar eines del camp, així com objectes funcionals o decoratius de les cases com baranes, reixes o portatorretes, per posar-ne alguns exemples.

El Dipòsit municipal d'aigua

Lany 2020 es va finalitzar la construcció dun nou dipòsit demmagatzematge daigua potable al municipi. Aquest dipòsit amb capacitat per 424m3 va ser pintat per la muralista lleidatana LILY  BRIK.

Adjuntem lexplicació del contingut del mural:

 

El mural vol ser un homenatge a la pagesia de Tarrés, és a dir, a la tradició pagesa del nostre poble. En el moment actual, en ple segle XXI, molta gent que ara hi viu ja no té aquesta vinculació tan directa amb el camp, i per això es vol fer un reconeixement a la tasca dels nostres avantpassats, que van viure i treballar el terreny per poder-ne treure fruit i subsistir harmoniosament amb la natura, creant un paisatge que ens identifica.

 

L'obra fa un salt als orígens històrics del poble i simbòlicament dona protagonisme als primers senyors feudals de Tarrés, Ramon de Boixadors el qual en rebé carta pobla l'any 1149 i la seva esposa Ermessenda, que apareixen passejant per les "seves" propietats. Els dos personatges no tenen cara, ja que no s'ha trobat cap imatge d'ells, i l'artista ha preferit no inventar les seves faccions.

 

Les terres apareixen plantades bàsicament amb ceps, ja que la vinya ha estat, fins als anys vuitanta del segle XX, el conreu més important del terme; en canvi, ara n'és un conreu completament marginal. És, doncs, un reconeixement al passat vitivinícola de la pagesia tarresana.

 

Hi apareixen ceps en primer pla amb les seves pampes i raïms ufanosos. És el moment de veremar i part del fruit és ja dins els cistells de vímet que s'empraven per collir-los.

 

A part de la vinya també shi fan visibles altres conreus que també han estat i encara són representatius, com l'ametller (la parada d'ametllers es dibuixa en plena floració). Es veu, en primer terme, un cirerer que vol fer esment a aquells arbres fruiters que es plantaven enmig d'altres conreus. Hi ha, entre les rames dels ametllers, una representació dels ocells de la zona i shi veuen dos pit-roigs.

 

Al fons de les eixides de vinya s'albiren uns arbres i el més gran vol representar el reboll de l'Abulló de l'Engràcia, l'arbre més monumental i identificatiu que hi ha al terme.

 

La parada de vinya està separada de la d'ametllers per dues construccions de pedra seca, tècnica de construcció declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Els elements de pedra seca són definidors del paisatge agrari de Tarrés, on es poden trobar marges, cabanes, pous, cisternes, basses, etc., aquí representats per un senzill aixopluc i una cabana.

 

En primer terme, davant l'aixopluc, hi apareix un pagès treballant amb l'aixada, feina constant i perseverant per preparar la terra. A la porta, darrere seu, es veuen un seguit d'eines que han servit al pagès per donar forma a les terres i les construccions de pedra.

 

El mural també té un sentit d'atemporalitat, d'estar més enllà del temps, ja que hi apareixen personatges del segle XII amb un pagès del segle XX. Però, a més a més, la vinya és en època de verema -tardor- mentre que la floració dels ametllers és a finals d'hivern.



Mapa Web